This website uses cookies to improve your experience. We\'ll assume you\'re ok with this, but you can opt-out if you wish. Read More
La Vall de Cardós forma part del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Un paisatge d’alta muntanya, amb cims prop dels 3.000 metres i llacs d’origen glacial com el Certascan —el més gran dels Pirineus—. Hi viuen espècies protegides com l’os bru, el voltor i el trencalòs, i el riu Noguera de Cardós recorre tota la vall fins a trobar-se amb la Vall Ferrera.
Pont sobre el riu al Pla de Boavi una de les capçaleres del Noguera de Cardós.
Barraca de pastor a Estovarres, pastures entre Aineto Lleret.
Poblada des del neolític, la vall conserva vestigis d’assentaments visigots com el de Sant Martí del Pui. Durant l’època carolíngia es fundà l’actual Ribera de Cardós, que esdevingué el nucli central de la vall. La seva organització comunal va permetre esquivar alguns abusos del feudalisme, mantenint una gestió local del territori.
Les esglésies de la vall conserven un ric patrimoni d’art barroc popular, sovint construït sobre antics temples romànics. Les llegendes i mites s’han transmès oralment de generació en generació, i molts racons amaguen històries de pastors, bruixes o esperits de la natura.
Sant Pere de Lladrós
Fortí de vigilància al cim del CUCO 2010 m
Durant la Guerra Civil i la postguerra, es construí a la vall una línia de defensa amb búnquers i fortins. Aquest sistema pretenia frenar una possible invasió a través dels Pirineus, i forma part d’un episodi encara poc conegut però present al paisatge
ITINERARIS I GUIATGES CULTURALS PEL PALLARS SOBIRÀ
